FARTES

Que el crit oprimit que no s’escolta,
fins l’últim carrer sigui vent escampat,
i les vides buides s’omplin de revolta,
contagiant les ganes de conquerir dignitat.

Que no es normalitzi la submissió que ofega
i es posi nom als culpables de tanta injustícia,
si ells t’anomenen número i ignorància cega,
mentre diuen que la seva violència acaricia.

Que el cansament sigui ràbia i aquesta fets
que apropin el terratrèmol als seus pilars.
Si no recordes el que et fan, oblides qui ets,
si no ho paguen car, ens surten massa cars.

Que l’art rebel escopini veritats als palaus
que pels indiferents els habita la crueltat,
i t’expliqui que si en el derrotisme caus,
l’opressor que no ho fa dirà que ha guanyat.

Que les corones de corrupció i reixes
es fonguin en el far de les urgents barricades.
Sé bé que matant la por és com millor reneixes
i estan fartes de tremolar les llibertats segrestades.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: